Començarem amb una experiència escolar basada en el mitjà de comunicació de la ràdio.
Ràdio Claret és una de les experiències d’educació i comunicació basades en la tasca de la ràdio a l’escola que s’han treballat amb més entusiasme i motivació.
L’emissió està basada en els treballs que cada dia realitzen els infants a les aules. Un cop avaluades satisfactòriament s’envien a l’emissora per a la seva gravació i posterior emissió. Cada curs o nivell treballa sobre una cinta on es graven tots els treballs seleccionats. Després s'hi afegiran els tocs musicals, les cunyes, etc. Els tipus de gravacions que solen realitzar els alumnes poden ser poemes, lectures de redaccions, cançons, contes o propostes pel cap de setmana. També les cunyes de publicitat de l’emissora son gravacions dels alumnes i aquestes estan relacionades amb temes o esdeveniments esportius, culturals o polítics.
Les pautes que segueixen per a la gravació no estan gaire lluny de les pautes dels professionals de la ràdio. D’aquesta manera els alumnes llegeixen en veu alta i sense parar per aconseguir una bona entonació, les pauses i, de vegades, la dramatització. Així se li afegeix un adient suport musical que li servirà de fons per a la presentació, el desenvolupament i el comiat.
L'enllaç és el següent: http://claretradio.blogspot.com/
A continuació fem esment d'una experiència basada en la televisió:
Aquesta és una experiència de col•laboració de l'Escola Pública Ronçana i la televisió local "Canal SET", de Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental.
A l'escola, quatre o cinc cops a l'any, editen un Full Informatiu, escrit per les dues cares, amb notícies del seu entorn. Es distribueix a tots els nens i nenes, normalment un divendres, després d'un treball intens i dinàmic durant els migdies de tota la setmana.
Al mateix temps, fan un programa informatiu a partir del full. Les notícies surten de l'àmbit estricte de l'escola i es podran veure a totes les cases per la televisió local "Canal SET", després del noticiari local, a partir de l'endemà de donar el full i durant sis dies seguits.
Es valora molt la manera com es fa tot el procés de treball:
• fora d'horari escolar
• trencant els agrupament per classes i per edats
• la participació voluntària
• el compromís que representa apuntar-s'hi
• la presència de més d'un adult, treballant com a dinamitzadors-col.laboradors
• l'absència de valoracions acadèmiques
• una situació de comunicació real
Tot això ens ajuda a aconseguir els nostres objectius, que són:
• Afavorir que l'escola estigui oberta a l'entorn.
• Trobar nous mitjans per apropar els nois i les noies a la realitat que els envolta i cercar nous procediments d'expressió i comprensió que els enriqueixin.
• Fomentar sistemes de treball en grup i cooperatiu (Consell de Redacció, equips de treball...) responsabilitzant els nois i noies en la majoria d'aspectes de realització.
• Convertir el Full / Informatiu TV en un mitjà de comunicació per a tots els membres de l'escola i en motivació per parlar, escoltar, escriure i llegir textos i imatges.
L'enllaç és el següent: http://www.xtec.es/~epalau/
dimecres, 17 de desembre del 2008
dilluns, 15 de desembre del 2008
Tema 4
2. Busqueu, referencieu i descriviu alguns exemples (mínim 3) de continguts dels mitjans de comunicació de masses que es plantegin clarament objectius educatius. Per exemple, programes de ràdio o de televisió (o espais específics dins d’algun programa de ràdio o televisió) publicacions periòdiques (o seccions específiques dins d’algun diari) revistes, etc.
1) INFOK: programa de televisió emés pel canal 33 de dilluns a divendres a les 19:30 hores, pel K3 analògic i digital. És tracta d'un informatiu infantil i juvenil que s'emet en directe. Explica les noticies d'actualitat.
L'infok té quatre seccions fixes: ELS CLIPS, EL TEMPS, A CONTRA I EL LLIBRE.
cal dir que també disposa d epàgina web per si es vol consultar qualsevol emissió passada o llegir les noticies d'actualitat: http://www.tv3.cat/infok/
2) Revista cavall fort: és una revista per a nens d'entre nou i quinze anys que surt cada quinze dies. Inclou articles i reportatges que toquen molts temes d'interès.
3) eduqueu les criatures: programa educatiu destinat a pares i mestres que s'emet a la programació de Catalunya Ràdio amb en Carles Capdevila. Permet debatre sobre la conciliació de la vida familiar i l'escolar, així com quina ha de ser una bona educació per als nostres fills.
Penso que és bo escoltar el programa, ja que hi paricipen persones molt vinculades a aquests temes (experts).
1) INFOK: programa de televisió emés pel canal 33 de dilluns a divendres a les 19:30 hores, pel K3 analògic i digital. És tracta d'un informatiu infantil i juvenil que s'emet en directe. Explica les noticies d'actualitat.
L'infok té quatre seccions fixes: ELS CLIPS, EL TEMPS, A CONTRA I EL LLIBRE.
cal dir que també disposa d epàgina web per si es vol consultar qualsevol emissió passada o llegir les noticies d'actualitat: http://www.tv3.cat/infok/
2) Revista cavall fort: és una revista per a nens d'entre nou i quinze anys que surt cada quinze dies. Inclou articles i reportatges que toquen molts temes d'interès.
3) eduqueu les criatures: programa educatiu destinat a pares i mestres que s'emet a la programació de Catalunya Ràdio amb en Carles Capdevila. Permet debatre sobre la conciliació de la vida familiar i l'escolar, així com quina ha de ser una bona educació per als nostres fills.
Penso que és bo escoltar el programa, ja que hi paricipen persones molt vinculades a aquests temes (experts).
1. Busqueu i citeu les referències que es fan a l’ús dels mitjans de comunicació i del llenguatge audiovisual tant en el currículum d’educació infantil com en l’àmbit de llengües del currículum de primària
Currículum educació infantil
Introducció:
Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació, caldrà fer present en els processos d'ensenyament i aprenentatge la comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques escolars.
També caldrà desenvolupar actituds positives vers la pròpia llengua i la dels altres, despertant sensibilitat i curiositat per conèixer-ne d'altres, així com una primera aproximació, especialment en el darrer curs del cicle, a l'ús oral d'una llengua estrangera. Els recursos comunicatius i lingüístics seran claus per al seu desenvolupament personal i per a l'adquisició de nous coneixements.
Àrees:
Aprendre a pensar i a comunicar.
Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges
propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi.
L'infant haurà de ser capaç de:
· Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Objectius:
9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Criteris d'avaluació:
10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).
Currículum educació primària
El tractament de les llengües:
Competències:
La competència audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensions receptives, productives i crítiques; de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoriran un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals de tanta importància per l’impacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la informació i comunicació. Els
processos de recepció i creació són complexos i diversos segons el tipus i format triat i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la seva utilització en qualsevol àrea o activitat escolar. Cal motivar la seva utilització per aprendre i comprendre’ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats.
Objectius:
10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels
mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la
comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual
i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar
informacions i opinions diferents.
Currículum educació infantil
Introducció:
Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació, caldrà fer present en els processos d'ensenyament i aprenentatge la comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques escolars.
També caldrà desenvolupar actituds positives vers la pròpia llengua i la dels altres, despertant sensibilitat i curiositat per conèixer-ne d'altres, així com una primera aproximació, especialment en el darrer curs del cicle, a l'ús oral d'una llengua estrangera. Els recursos comunicatius i lingüístics seran claus per al seu desenvolupament personal i per a l'adquisició de nous coneixements.
Àrees:
Aprendre a pensar i a comunicar.
Organitzar i exposar les pròpies vivències; cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports; emprar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, matemàtic, digital), en la comunicació d'informacions, sentiments i coneixements; treballar de manera cooperativa i ser conscients dels aprenentatges
propis, avançar en la construcció del coneixement i el desenvolupament del pensament propi.
L'infant haurà de ser capaç de:
· Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques
bàsiques.
· Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i
situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.
Objectius:
9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Criteris d'avaluació:
10. Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).
Currículum educació primària
El tractament de les llengües:
f) han de desenvolupar la competència audiovisual amb la consciència de la importància de l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació i la influència que els missatges audiovisuals i els
seus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicació que configuren moltes de les realitats d’aquest món plural i divers.
seus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicació que configuren moltes de les realitats d’aquest món plural i divers.
Competències:
La competència audiovisual, cal atendre-la en totes les seves dimensions receptives, productives i crítiques; de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoriran un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals de tanta importància per l’impacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la informació i comunicació. Els
processos de recepció i creació són complexos i diversos segons el tipus i format triat i el contingut que s’hi vehicula, són processos que s’aprenen en la seva utilització en qualsevol àrea o activitat escolar. Cal motivar la seva utilització per aprendre i comprendre’ls com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatge a missatges cada cop més complexos i amb funcions més diversificades i amb formats i suports més variats.
Objectius:
10. Comprendre textos audiovisuals (publicitat, pel·lícules, informatius), dels
mitjans de comunicació o de les tecnologies de la informació i la
comunicació, i fer-ne una lectura crítica i creativa.
11. Utilitzar adequadament la biblioteca, els mitjans de comunicació audiovisual
i les tecnologies de la informació per obtenir, interpretar i valorar
informacions i opinions diferents.
diumenge, 30 de novembre del 2008
Tema 3. Pregunta 1
Mireu d'ampliar la classificació de programari que es proposa:
- Programari específic: per al treball de la llengua: Activitats de llengua en JClic; Escriptor de contes…
- Programari inespecífic: Processador de textos; Programes de presentacions; …
- Programes d’autor: JClic Author; HotPotatoes; Ardora; …
Primer de tot dir que un altre punt d'aquesta classificació podria ser el de programari lliure. Aquest pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. Exemples del programari lliure són: els sistemes operatius basats en Linux, BSD i OpenSolaris, els entorns gràfics KDE i Gnome, el projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird, l'aplicació ofimàtica OpenOffice.org i el programa de tractament de gràfics GIMP.
En segon lloc altres exemples de programari inespecífic podrien ser per processadors de textos l'OpenOffice, el Microsoft Word i per programes de presentacions el Microsoft Power Point i el Google Docs.
- Programari específic: per al treball de la llengua: Activitats de llengua en JClic; Escriptor de contes…
- Programari inespecífic: Processador de textos; Programes de presentacions; …
- Programes d’autor: JClic Author; HotPotatoes; Ardora; …
Primer de tot dir que un altre punt d'aquesta classificació podria ser el de programari lliure. Aquest pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. Exemples del programari lliure són: els sistemes operatius basats en Linux, BSD i OpenSolaris, els entorns gràfics KDE i Gnome, el projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird, l'aplicació ofimàtica OpenOffice.org i el programa de tractament de gràfics GIMP.
En segon lloc altres exemples de programari inespecífic podrien ser per processadors de textos l'OpenOffice, el Microsoft Word i per programes de presentacions el Microsoft Power Point i el Google Docs.
dilluns, 24 de novembre del 2008
Tema 3 pregunta 2
Feu una valoració crítica de l’ús del processador de textos per a escriure: Quan creieu que és convenient utilitzar-lo? A partir de quines edats? De quina manera? Creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no? Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?
-L'edat d'inici en la utilització del processador de textos hauria de ser aquella en que els nens ja dominin prou bé l'escriptura manual. Crec que no té cap sentit utilitzar el processador de textos si abans no se sap escriure amb un mínim de qualitat. Com estudiant d'educació especial voldria afegir que el processador de textos és una eina que facilita molt les coses a persones que pateixin una discapacitat de tipus motòric.
-Per utilitzar el processador de textos abans s'hauria de fer un treball a l'aula com per exemple escriure cartes o redaccions per posteriroment anar fent un ús major amb treballs individuals i en grup. Tots aquests treballs crec que s'haurien d'enquadrar en el marc del cicle superior ja que, com he dit abans, en els altres cicles encara s'està fent el procés de lecto-escriptura i cal dominar-lo.
-Sobre el corrector ortogràfic crec que és una eina que facilita les coses als alumnes i a més els corregeix. Al quedar marcades les faltes(word) hauríem de remarcar la importància als nens perquè si fixessin i no les tornessin a cometre.
-Ens permet treballar el procés d'escriputra formal, és un aspecte que han de dominar quan siguin grans; per posar un exemple no entregaríem un currículum vitae escrit a mà veritat?
-L'edat d'inici en la utilització del processador de textos hauria de ser aquella en que els nens ja dominin prou bé l'escriptura manual. Crec que no té cap sentit utilitzar el processador de textos si abans no se sap escriure amb un mínim de qualitat. Com estudiant d'educació especial voldria afegir que el processador de textos és una eina que facilita molt les coses a persones que pateixin una discapacitat de tipus motòric.
-Per utilitzar el processador de textos abans s'hauria de fer un treball a l'aula com per exemple escriure cartes o redaccions per posteriroment anar fent un ús major amb treballs individuals i en grup. Tots aquests treballs crec que s'haurien d'enquadrar en el marc del cicle superior ja que, com he dit abans, en els altres cicles encara s'està fent el procés de lecto-escriptura i cal dominar-lo.
-Sobre el corrector ortogràfic crec que és una eina que facilita les coses als alumnes i a més els corregeix. Al quedar marcades les faltes(word) hauríem de remarcar la importància als nens perquè si fixessin i no les tornessin a cometre.
-Ens permet treballar el procés d'escriputra formal, és un aspecte que han de dominar quan siguin grans; per posar un exemple no entregaríem un currículum vitae escrit a mà veritat?
dijous, 20 de novembre del 2008
Tema 3. Pregunta 3
Companys, comencem el bloc 3!
Pregunta 3
Avantatges de l'ús del programari d'autor:
- Et permet ser partícip de la creació d'un programari i unes activitats amb una direcció i sentit propi, és a dir, enfocades a les sessions que tens programades i al teu estil educatiu. En canvi les activitats ja creades, no permeten la participació creativa dels alumnes o professors, degut a que les activitats ja estan definides.
- El programari d'autor són eines obertes, que pots modificar el seu contingut quan ho creguis oportú. Per contra, les activitats creades o productes editorials són tancats i no permeten modificacions o adaptacions.
- Els objectius són adaptables i no tenen una connotació d'obligatorietat, en detriment dels vinculats a les activitats creades o productes editorials, els quals són imposats.
Inconvenients dels programes d'autor:
- Per la seva creació són necessaris coneixements bàsics d'informàtica i dels programes en concret (JClic, Hot Potatoes, etc...), mentre que per fer servir programes creats no en calen.
- La seva creació porta temps, esforç i planificació prèvia. Tanmateix, de vegades funcionen lentament o produeixen errors. Per contra, per utilitzar programes comercialitzats no calen aquests passos i solen estar exempts d'errors.
Pregunta 3
Avantatges de l'ús del programari d'autor:
- Et permet ser partícip de la creació d'un programari i unes activitats amb una direcció i sentit propi, és a dir, enfocades a les sessions que tens programades i al teu estil educatiu. En canvi les activitats ja creades, no permeten la participació creativa dels alumnes o professors, degut a que les activitats ja estan definides.
- El programari d'autor són eines obertes, que pots modificar el seu contingut quan ho creguis oportú. Per contra, les activitats creades o productes editorials són tancats i no permeten modificacions o adaptacions.
- Els objectius són adaptables i no tenen una connotació d'obligatorietat, en detriment dels vinculats a les activitats creades o productes editorials, els quals són imposats.
Inconvenients dels programes d'autor:
- Per la seva creació són necessaris coneixements bàsics d'informàtica i dels programes en concret (JClic, Hot Potatoes, etc...), mentre que per fer servir programes creats no en calen.
- La seva creació porta temps, esforç i planificació prèvia. Tanmateix, de vegades funcionen lentament o produeixen errors. Per contra, per utilitzar programes comercialitzats no calen aquests passos i solen estar exempts d'errors.
dijous, 13 de novembre del 2008
Tema 2. Pregunta 4
Com ja s'ha dit a la pregunta 2 a l'escola Lavínia l'Ana Teberosky fa un projecte que implica tant la llengua com les NTIC. Amb aquest projecte es fa un treball molt exaustiu sobre la llengua. Concretament a P5, classe on actualment s'està treballant, hi ha un bloc blocs.xtec.cat/p5micoslavinia on es pot anar seguint les evolucions dels treballs dels infants. Trobo que és molt interessant i una bona eina d'aprenentatge. Tot i així penso que per ser nens tant petits es fa masses feines de lecto-escriptura, crec que s'hauria de convinar amb algun joc o activitat més divertida pels infants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)